Per Sant Jordi a l'escola cada any fem jocs forals, de cada classe hi ha un guanyador, i aquest any he estat jo la guanyadora!
Aquest conte que teniu a continuació, és el guanyador. Va sobre el Cobi, que entrena a un nen amb cadira de rodes, que es diu Adrià. Llegiu i ho descobrireu!
LAURA PORTERO
EL COBI ENTRENA A UN PARALÍTIC
Un bon dia, en una petita granja de la
Cerdanya, en Cobi, un petit gos d’atura, estava vigilant ovelles. Un nen amb
cadira de rodes, que passava per allà es va acostar a en Cobi perquè li
agradava molt com corria. El Cobi es va acostar al noi amb molta curiositat i
li va començar a parlar:
-Em dic Cobi, i tu?
-Jo,jo,jo...
-Espera, tu parles, ets un gos, els gossos no parlen!- va
exclamar l’Adrià.
-A sí. Jo parlo- va contestar en Cobi.
-No,no no,no estic parlant amb un gos, els
gossos no parlen- es repetia l’Adrià.
-Hola- va dir en Cobi.
L’Adrià va acceptar que realment estava
parlant amb un gos i va dir:
Adrià, em dic Adrià. I el meu somni és
participar i guanyar els Jocs Paralímpics , m’entreno en atletisme i m’ha agradat molt
com corries. En Cobi va dir:
-Fantàstic, jo et puc ajudar.
-De veritat?-va preguntar l’Adrià.
-Sí- va respondre en Cobi.
Al dia següent els 2 amics van quedar a la
mateixa hora i al mateix lloc. A la petita granja, al darrera hi havia un
descampat de la mida de 3 patis d’escola. En Cobi li va posar 10 pals en forma
de ziga-zaga i 3 pedres pel descampat per veure què podia fer.
En Cobi i l’Adrià entrenaven molt dur cada
dia. L’Adrià, a poc a poc, s’anava classificant per carreres. En una carrera,
l’Adrià girant per una corba es va trencar el dit petit de la mà dreta. Va fer
una ganyota de mal, però encara i així seguia corrent.
Quan va acabar la carrera una veu cridava:
- Molt bé!!!! Has quedat 4rt!!!!
Era en Cobi.
L’Adrià va somriure, però de seguida va
anar cap a la Creu Roja, perquè es queixava de que li feia molt mal el dit. Els
metges van confirmar que realment el tenia trencat. Aquella mateixa nit,
l’Adrià estava estirat al llit amb el Cobi al costat. Fins que de sobte...
- Digui- contesta l’Adrià. Hola, perdoni,
vostè és l’Adrià Wayson?
- Sí, jo mateix- contesta ell.
Sóc del Comitè Olímpic Internacional, ha
estat seleccionat pels Jocs Paralímpics.
Felicitats! – va dir la Sra. Smhit.
L’Adrià va sortir 4rt, a la segona volta
anava 5è fins que... PATAPAM! Va caure.
El nen que anava 7è, que es deia Marcos,
es va acostar a l’Adrià i el va ajudar a aixecar-se. No havien guanyat, però
s’havien fet amics i s’havien ajudat.
COBI
cosineta!!!! es molt bónic ;) no m extranya k aixis guanyat!!! mira m encanta k hi aixi una escriptora en la familia Portero!!! un petó per tots (Viçens,Lluisa,Michael,Joan i Escarlet)
ResponEliminaHi havia una vegada una nena que va escriture un conte molt bonic d'un nen que anava en una cadira de rodes un gosset que parlava, ella volia guanyar els Jocs Florals de l'escola, però no sabia si ho aconseguiria.
ResponEliminaEl jurat de l'escola quan van llegir aquell conte es van quedar maravellats, i li van concedir el Primer premi a aquella nena.
Aquella nena era la LAURA!!!!
Moltes Felicitats !!!!
Hola Laura m'agradat molt, la Pilar a triat molt bé el conte guanyador !!!!!!!
ResponEliminaAdeu
Moltes gràcies a tots.
EliminaA mi m'agraden molt els animals,i vaig decidir inspirar aquest conte amb un animal i l'esforç d'una persona minusvàlida.Mai s'ha de relacionar minusvalia amb tristesa.
Laura està genial!!!! Enhorabona i endavant escriptora!! I tens raó discapacitat i tristesa no ténen que viatjar junts!!Norma
ResponEliminaq xulooooo!!!! molt wai el conte m' agrada molt
ResponEliminaEl conte de COBI tel has currat moltisim!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaGràcies a tots
ResponElimina